L’Ajuntament de Barcelona ha publicat l’informe sobre la situació del comerç a la ciutat l’any 2018.
Els principals resultats són els següents per temàtiques:
El mercat de treball: un teixit empresarial rellevant cap a una ocupació més estable
D’ acord amb l’ anàlisi del mercat de treball i dels indicadors econòmics, el comerç és un sector estratègic a la ciutat de Barcelona. D’una banda, és un dels sectors que genera més riquesa (aporta el 12,8% del producte interior brut de la ciutat l’any 2018), i suposa la primera activitat econòmica de la ciutat pel que fa al nombre de centres de cotització. De l’altra, representa el 21% del pes dins del conjunt del teixit empresarial (que es divideix en un 14,1% d’empreses dedicades al comerç al detall i un 6,9% de comerç a l’engròs). En general, tant el comerç al detall com a l’engròs mantenen un bon to a la ciutat (que es tradueix en un augment de la facturació anual de + 1,7% i + 1,6%, respectivament) i, malgrat una certa desacceleració de la creació de llocs de treball respecte a l’any anterior, durant el 2018 tendeix cap a una ocupació assalariada superior al treball autònom.
El comerç consolidat vs. les ofertes temàtiques, el comerç adreçat als visitants i les noves formes de comerç.
Aquesta evolució positiva també és fruit de la demanda addicional generada pel turisme -que el 2018 registra a la ciutat nous màxims històrics de visitants i pernoctacions en hotels. La implantació d’estratègies per a la recuperació de taxes i la seva reinversió per part dels visitants a la mateixa ciutat reforça aquesta branca del comerç. A més de l’ esmentada activitat comercial consolidada, cada vegada apareixen més noves ofertes de mostres sectorials o temàtiques i esdeveniments festius. Aquestes (274 durant el 2018) incorporen iniciatives de comerç no sedentàries com una oportunitat d’emprenedoria o per la demanda del mateix comerç del barri de sortir al carrer per tal d’incrementar la seva visibilitat i les seves vendes. Pel que fa a les noves formes de comerç, el comerç electrònic denota un creixement constant (d’acord amb les diverses dades analitzades en l’àmbit català i de ciutat), i integrar-lo amb el comerç tradicional és un dels reptes clau que caldrà afrontar en els propers anys.
L’estat del comerç a Barcelona
En relació amb l’enquesta del sector comercial, podem destacar que el 2018 ve marcat per una renovació de la propietat dels comerços a partir del 2010. A més, sis de cada deu establiments diuen que han fet canvis, sobretot de modernització de les instal·lacions . El 2018 també es caracteritza per una major facilitat de pagament amb targeta o mòbil, la venda en línia (aplicada pel 48,8% dels establiments als quals s’ha preguntat) i la difusió a través de les xarxes com Facebook i Instagram . Segueix el desacord sobre obrir en diumenge, però són més els comerciants que assenyalen que hauria de ser una qüestió de lliure elecció que els que diuen que ho prohibirien. Tres de cada deu establiments obren diumenge, amb una incidència més alta en el cas de l’alimentació i més baixa pel que fa al lleure i la cultura.
Aquestes dades s’alineen amb l’enquesta d’obertura en diumenges, que afegeix a la perspectiva dels comerciants la de la ciutadania de Barcelona amb una prevalença lleugerament superior en contra de l’obertura dels comerços en diumenge (un 45,5% respecte el 42,7% que s’hi està a favor). Pel que fa a la marxa del negoci, la quantitat de satisfets iguala la d’insatisfets i són menys els que creuen que aquest prosperarà, ja que desconfien de la situació econòmica i política i de la competència. Els propers dos anys, quatre de cada deu responsables tenen la intenció de fer canvis al seu negoci, i els que apunten que tancaran són més que fa un any.
L’ estat de la restauració
D’altra banda, segons les dades de l’enquesta del sector, el 2018 ve marcat per la consolidació de la tendència a l’alça dels anys anteriors del preu del lloguer de locals, l’augment del personal amb una reducció positiva de la jornada laboral i la modernització dels locals i dels serveis als clients. Efectivament, el personal treballa menys hores que durant la crisi econòmica passada i augmenta el seu nombre (augment propiciat per la incorporació del propietari o propietària a la feina). També la jornada completa és més habitual. En els darrers anys, la comprensió del català entre el personal es va reduint a poc a poc. Són més els responsables que asseguren que el seu negoci ha disminuït en els últims dos anys que els que diuen que ha augmentat o s’ha mantingut. També fan referència a l’ estabilitat de preus. Més de la meitat dels negocis de restauració han fet canvis, sobretot modernitzar l’establiment, incorporar nous serveis, informatitzar la gestió i oferir nous mètodes de pagament. En els propers anys, bona part dels responsables tenen la intenció de continuar fent canvis i confien en la millora o estabilitat de la situació política, econòmica i social, la demanda per part del sector de millores a l’Ajuntament, el turisme, el factor climàtic i la seva pròpia professionalitat.
L’opinió ciutadana del comerç i els hàbits de consum
Finalment, pel que fa a l’opinió dels barcelonins i barcelonins respecte al comerç (enquesta Òmnibus), cal destacar que la majoria estan satisfets amb l’oferta (inclosos els mercats), els horaris i l’atenció personal del comerç de la ciutat. Pel que fa als hàbits de compra, s’ especialitzen per tipus de producte i oferta comercial. D’una banda, el 71,2% de la ciutadania compra en zones comercials (sobretot els més joves) per a la capacitat de poder triar productes (principalment roba i calçat) i la rodalia que suposa. De l’altra, la majoria compren els aliments al supermercat (66,1% respecte al 16,4% que ho fa al mercat o a les botigues especialitzades o de barri), i per als aliments frescos ja gairebé es prefereix per igual el mercat municipal que el supermercat. Tant el parament de la llar com els productes d’oci i cultura solen comprar-se majoritàriament a les botigues especialitzades o de barri. Segons la mateixa enquesta, la major part dels desplaçaments relacionats amb el comerç es produeix a peu o en transport públic, cosa que reforça un model comercial propi de la ciutat de Barcelona.
Si plogueu al següent enllaç podreu accedir a l’informe en PDF: