L'Observatori Econòmic Urbà Eixos.cat, ha presentat recentment un estudi sobre la situació del comerç a la ciutat de Barcelona.
A la ciutat de Barcelona s'han detectat un total de 42.623 locals comercials dels quals 5.161 estaven tancats (el 12,1%) ja sigui en venda, lloguer, utilitzats temporalment com a magatzem o bé sense cap ús.
Aquest cens s' ha realitzat a tots els districtes de la ciutat de Barcelona.
El districte de Ciutat Vella, té tan sols un 8,3% de locals tancats, a l'altra banda, trobem el districte de Sant Andreu que el nombre de locals tancats ascendeixi el 25,8%.
Els resultats més destacats ens mostren que la centralitat és clau per al desenvolupament comercial rendible, per aquest motiu, Ciutat Vella s'ubica al cap en locals oberts, sobretot per la fortalesa turística de la zona, que exerceix de dinamitzador. El segueixen els districtes de Sarrià-Sant Gervasi (8,8%) i les Corts (9%), motivat per la renda familiar superior que es dona en ambdues zones. A continuació se situa Gràcia, també privilegiat per ubicació i per ser susceptible de captar visitants d'altres zones, amb només un 9,7%.
Posteriorment i per ordre, es troben Sants-Montjuïc (10,8%), Nou Barris (11,1%), Sant Martí (11,2%) i l'Eixample (11,9%). Aquest últim, malgrat la seva centralitat, és víctima de la seva extensió i de comptar amb diverses àrees d' oficines i poca densitat comercial. Totes elles són xifres considerades òptimes en el document
Els números vermells, resultats per sobre del 20%, es consideren perillosos en tant que poden generar desequilibris comercials i acabar deprimint alguns carrers per falta d' activitat. Una situació que es dona no només a Sant Andreu, sinó també a Horta-Guinardó (21,4%) i no és contradictòria amb el fet que ambdues tinguin eixos comercials potents, tot i que comptin amb molts carrers secundaris més castigats per l'efecte de la crisi.
La seva situació relativament perifèrica i les seves rendes alguna cosa per sota de la mitjana, juntament amb l'escassa presència turística expliquen aquests resultats. En el cas de Nou Barris, malgrat la seva similar conjuntura, comptabilitza menys tancaments pel simple fet que el seu model urbanístic ha fet que moltes plantes baixes es destinin en menys mesura a ús comercial.